- Associació de Turisme Sostenible | Cooperació
- +34 933 20 34 04
- info@aethnic.org
El Turisme i les Dones a Gàmbia
L’exclusió social a Gàmbia ha propiciat l’acceptació entre les dones de treballs denigrants en el sector domèstic i turístic o bé optar per la migració il·legal. Les dones retornades presenten seqüeles físiques i psicològiques. En uns territoris empobrits i sobreexplotats des de l’època colonial, el sector turístic de masses ha experimentat un gran creixement, especialment a la costa, on moltes dones hi han trobat feina.
Es tracta d'ocupació precària, de baixa retribució, sotmesa a arbitrarietats i discriminadora pel que fa al seu accés i en les taules salarials. El sector, dominat per empreses multinacionals ha instal·lat un model centrat en una oferta de festa i platja, de poc respecte per la justícia global, els drets de les persones així com pel medi ambient.
Cal esmentar l’aparició del turisme sexual vinculat a aquest model, amb el que suposa d’addicional respecte a la vulneració dels drets de les dones.
Es pot trobar més informació en l’informe de Lee Davidson i Mondher Sahli
https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/09669582.2014.957210
o en aquest
https://s3.amazonaws.com/academia.edu.documents/
de Wolfgang Rid, Ikechukwu O. Ezeuduji i Ulrike Pröbstl-Haider de la Universitat d’Stuttgart.
Altres estudis com el de Richard Sharpley de la Universitatde Central Lancahsire, UK
https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/13683500802376240
aprofundeixen en la qüestió.
A aquesta situació s’agreuja el fet que es tracta d'una zona on predomina una visió patriarcal i masclista de les dones que impedeix que puguin accedir en igualtat d’oportunitats al mercat de treball. Les dones de Gàmbia s’enfronten a molts reptes en matèria d’emprenedoria, educació, accés al crèdit, problemes de salut i manca d’oportunitats. Gàmbia es va classificar 173 sobre 188 a l’índex de desigualtat de gènere del PNUD 2016, i les dones encara lluiten per accedir als recursos econòmics, a la sanitat i a l’educació. Els informes següents mostren les característiques específiques d’aquests reptes:
El Document de treball núm. 217 del Banc Mundial sobre Ocupació Juvenil i Desenvolupament de Habilitats a Gàmbia constata que les dones joves tenen menys ocupació o formació, i més propenses a estar inactives (31 per cent, enfront del 27 per cent per a joves masculins); possiblement reflecteix el període en què comencen la cria de fills i les responsabilitats domèstiques per a les dones joves.
Les realitats a Gàmbia (2014) considera que és més difícil per a les dones rurals accedir al crèdit i emprendre un nou emprenedoria. Algunes normes socials i culturals impedeixen que les dones viatgin a llargues distàncies mitjançant transports públics o interactuïn amb homes que no siguin els parents propers representen una barrera important per a les dones en l’adquisició d’informació vital sobre els serveis financers. Les taxes d’alfabetització inferior a les dones impedeixen que processin i comprenguin informació sobre serveis financers allà on són accessibles. Les tasques domèstiques poden evitar que les nenes vagin a l’escola i vulneri la capacitat de les dones d’incorporar-se al mercat laboral i millorar les seves possibilitats econòmiques. Les dones que ocupen han d’adaptar les tasques d’atenció al seu dia, deixant poc o poc temps de lleure i, de vegades, traslladen la responsabilitat de les tasques de la llar a altres membres de la família.
Cap a una nova Gàmbia / International Peace Institute (2018) informa que les dones i les nenes continuen en desavantatge a causa de les normes i pràctiques patriarcals, inclòs en el dret consuetudinari, que no permet que heretin terres i que no doni la mateixa condició a les dones en els processos judicials. Moltes dones tenen un accés deficient als serveis socials, a l’assistència sanitària i a l’educació i treballen amb treballs baixos. La violència de gènere és freqüent a Gàmbia, amb un 20 per cent de dones d’entre 15 i 49 anys que han experimentat violència física o sexual almenys una vegada a la seva vida.
Tot i ser il·legal, encara hi predomina el matrimoni menor d’edat, el 30% de les dones d’entre 20 i 24 anys s’havien casat abans dels 18 anys. Això obliga a moltes noies a abandonar l’escola prematurament.
El 70% de les dones d’entre 15 i 49 anys han patit una mutilació genital femenina
