El Turisme i les Dones a Gàmbia

L’exclusió social a Gàmbia ha propiciat l’acceptació entre les dones de treballs denigrants en el sector domèstic i turístic o bé optar per la migració il·legal. Les dones retornades presenten seqüeles físiques i psicològiques. En uns territoris empobrits i sobreexplotats des de l’època colonial, el sector turístic de masses ha experimentat un gran creixement, especialment a la costa, on moltes dones hi han trobat feina.

Es tracta d'ocupació precària, de baixa retribució, sotmesa a arbitrarietats i discriminadora pel que fa al seu accés i en les taules salarials. El sector, dominat per empreses multinacionals ha instal·lat un model centrat en una oferta de festa i platja, de poc respecte per la justícia global, els drets de les persones així com pel medi ambient.

Cal esmentar l’aparició del turisme sexual vinculat a aquest model, amb el que suposa d’addicional respecte a la vulneració dels drets de les dones.

Es pot trobar més informació en l’informe de Lee Davidson i Mondher Sahli

https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/09669582.2014.957210

o en aquest

https://s3.amazonaws.com/academia.edu.documents/

de Wolfgang Rid, Ikechukwu O. Ezeuduji i Ulrike Pröbstl-Haider de la Universitat d’Stuttgart.

Altres estudis com el de Richard Sharpley de la Universitatde Central Lancahsire, UK

https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/13683500802376240

aprofundeixen en la qüestió.

A aquesta situació s’agreuja el fet que es tracta d'una zona on predomina una visió patriarcal i masclista de les dones que impedeix que puguin accedir en igualtat d’oportunitats al mercat de treball. Les dones de Gàmbia s’enfronten a molts reptes en matèria d’emprenedoria, educació, accés al crèdit, problemes de salut i manca d’oportunitats. Gàmbia es va classificar 173 sobre 188 a l’índex de desigualtat de gènere del PNUD 2016, i les dones encara lluiten per accedir als recursos econòmics, a la sanitat i a l’educació. Els informes següents mostren les característiques específiques d’aquests reptes:


El Document de treball núm. 217 del Banc Mundial sobre Ocupació Juvenil i Desenvolupament de Habilitats a Gàmbia constata que les dones joves tenen menys ocupació o formació, i més propenses a estar inactives (31 per cent, enfront del 27 per cent per a joves masculins); possiblement reflecteix el període en què comencen la cria de fills i les responsabilitats domèstiques per a les dones joves.


Les realitats a Gàmbia (2014) considera que és més difícil per a les dones rurals accedir al crèdit i emprendre un nou emprenedoria. Algunes normes socials i culturals impedeixen que les dones viatgin a llargues distàncies mitjançant transports públics o interactuïn amb homes que no siguin els parents propers representen una barrera important per a les dones en l’adquisició d’informació vital sobre els serveis financers. Les taxes d’alfabetització inferior a les dones impedeixen que processin i comprenguin informació sobre serveis financers allà on són accessibles. Les tasques domèstiques poden evitar que les nenes vagin a l’escola i vulneri la capacitat de les dones d’incorporar-se al mercat laboral i millorar les seves possibilitats econòmiques. Les dones que ocupen han d’adaptar les tasques d’atenció al seu dia, deixant poc o poc temps de lleure i, de vegades, traslladen la responsabilitat de les tasques de la llar a altres membres de la família.


Cap a una nova Gàmbia / International Peace Institute (2018) informa que les dones i les nenes continuen en desavantatge a causa de les normes i pràctiques patriarcals, inclòs en el dret consuetudinari, que no permet que heretin terres i que no doni la mateixa condició a les dones en els processos judicials. Moltes dones tenen un accés deficient als serveis socials, a l’assistència sanitària i a l’educació i treballen amb treballs baixos. La violència de gènere és freqüent a Gàmbia, amb un 20 per cent de dones d’entre 15 i 49 anys que han experimentat violència física o sexual almenys una vegada a la seva vida.


Tot i ser il·legal, encara hi predomina el matrimoni menor d’edat, el 30% de les dones d’entre 20 i 24 anys s’havien casat abans dels 18 anys. Això obliga a moltes noies a abandonar l’escola prematurament.
El 70% de les dones d’entre 15 i 49 anys han patit una mutilació genital femenina

Barreres que dificulten la participació de les dones

Una societat encara molt patriarcal que dificulta l'accés de les dones a llocs de treball dignes, remunerats amb equitat i en igualtat d'oportunitats amb els homes.


Una societat que, com en altres països del món, dificulta l'accés al treball de persones estigmatitzades pel seu origen (estranger), les feines que han hagut d'acceptar (prostitució) o el fet d'haver hagut de marxar del país i ser retornades per haver-ho fet il·legalment.


Un sector turístic de masses implantat que aplica discriminació a les dones en les condicions laborals i que permet sovint abusos als seus drets humans.


És justament per lluitar contra aquestes barreres que es formula el projecte present. I les mesures previstes inclouen: la formació en una matèria que està desenvolupant un mercat incipient de treball (el turisme responsable), la formació en matèria de drets i igualtat de gènere i un programa de mentoria per a la inserció professional amb acompanyament professional.

Un altre grup de barreres tenen a veure amb la manca de recursos de les titulars de drets a qui s'adreça el projecte: per això el curs i totes les activitats es plantegen amb matricula gratuïta per a eles i es preveu proporcionar un àpat principal, també com a mesura per compensar els desplaçaments de les participants.

Comments are closed.